© Todos los derechos reservados
Avui, quan el sol queia plomat damunt la terra,
i les oronelles pel cel cercaven el seu menjar,
una rosella rosada, pàl·lida i dèbil, lluitava per aguantar
sense aigua, baix l’arbre, enmig del secà.
Mare que donares la vida,
i l’entregues cada dia
només et puc dir una paraula
agraïda, florida del meu cor.
T’estimo.
M’agrada somiar despert, assolir allò que no és assolible, ...
No importa quan cops caus
Importa quan cops t'aixeques.