© Todos los derechos reservados
Avui, quan el sol queia plomat damunt la terra,
i les oronelles pel cel cercaven el seu menjar,
una rosella rosada, pàl·lida i dèbil, lluitava per aguantar
sense aigua, baix l’arbre, enmig del secà.
Mare que donares la vida,
i l’entregues cada dia
només et puc dir una paraula
agraïda, florida del meu cor.
T’estimo.
M’agrada somiar despert, assolir allò que no és assolible, ...